UEC Tortosa – Esquí Muntanya

Secció d'esquí de muntanya i travessia UEC Tortosa

TUC DE LLUCIÀ 2.776 mts.

19 Gener 2011 per David Pruñonosa

Finalment varem ser quatre els que vam foquejar per la Vall D’Aran, Albert, David, Joan Carles i Sebastià. El dissabte vam fer l’aproximació, dos hores a peu per la pista de la vall d’Aiguamoix, fins las 2.000 mts, on vam poder calçar-nos els esquis passat els Banys de Tredós, i un hora mes fins arribar al refugi de Colomers a 2.130 mts, amb un total de 680 mts de desnivell, vam arribar quasi a les fosques.

Vam buscar al refugi lliure, i ens vam trobar a dos excursionistes més, que anaven amb raquetes. Vam encendre els fogons i una sopeta calenteta ens va anar de maravilla., tot fent hora per anar a descansar. A l’endemà, diumenge, desprès d’esmorçar quant eren les 9 h. vam emprendre la pujada seguint l’itinerari establert, el dia era ventós tot i que a mesura que anava avançant el dia el vent amainaba, amb un cel blau, als 2.300 mts, deixem a la nostra dreta la sendera del Port de Caldes, i seguim en busca del nostre objectiu el Tuc de Llucià.
Als 2.500 mts, quant ja ens agafa el sol, fem una paredeta técnica, per fer una test de neu, i fem la prova del test de la columna, om podem comprovar que el risc d’allaus es minim, ja que fa dies que no neva i al estar el cel despejat, la neu s’endurit, el resultat de la prova es negatiu, tal com esperavem, també vam aprofitar per mirar amb lupa les diferents transformacion de la neu.

Vam remeprendre la marxa i per accedir al cim vam anar guanyant alçada per un ampla i evident pala, +646 mts.

Un cop dalt la vista panoramica era esplèndida. Un mosset, les fotos de rigor i cap baix.

Al primer tram, uns 150 mts, vam trobar la neu en bones condicions, desprès la major part del recorregut amb neu crosta, aqui caic aqui m’aixeco, l’ultim tram fins al refugi la neu ja estaba una mica toba i es podia controlar millor. Tornem a carregar tots els nostres estris a la motxila i desprès de passar la presa de Colomers, ens calçem els esquis, fins deixar la sendera que condueix al refugi.
 

Tornem a carregar els esquis a la motxila i seguim baixant per la pista que pasa pel Hotel Banys de Tredos, on allà coincidem amb un taxi que baixa als clients fins al parking, demanem si ens podent baixar, pero nomes cabem dos, els altres dos van seguri baixant a peu, fins que un altre taxi el recull, arribant al parking a les 17:15 hores, cansats i esgotats, uns mes que el altres.
Una excursió bonica, pero la poca neu que hi ha a les cotes baixes, fa que les aproximacions siguin molt llarges i amb el material a l’esquena es fa durillo.
Fins a la proxima.
Sebastià.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *