VENTOLAU 2.843 m.
Avui decidim fer una volta de dos dies que pot ser interessant, després de rumiar-ho una bona estona, anem a les Bordes de Quanca , 1.400 m, on deixem el cotxe, i seguint la pista forestal arribem a la Pleta Palomera, 1.700 m, passem el pontet de fusta i al cap d’uns 200 m, ja ens calcem els esquis, atravessem una zona boscosa i molt perdedora, fins la pla del Fangassal, on també es troba una cabana que es pot utilitzar en cas de mal temps.
Ens desviem una mica a la nostra esquerra i intuint el camí anem remuntat metres. Ens trobem un grup de 5 esquiadors que baixen de fer el Mont-Roig, així que a aparti d’ara cap problema perquè ja seguin la traça, fins al refugi, al que arribem a mitat tarda, aprofitem per descansar, estem sols…………
A l’endemà a les 5 toc el despertador es hora de llevar-nos per agafar la millor neu tant a la pujada com a la baixada, remuntem els estanys de la Gallina, l’inferior, el mitjà, superior i el major, en busca del coll que tenim enfront, el sol no acaba de sortir i a mesura que anem pujant el fred i el vent es fan notar. Un cop al coll tenim que descalçar els esquis i fer els ultims 200 m. carregats a la motxila, per neu tram mix de neu i roca un xic perillós, on finalment arribem al cim amb boira, pero sense vent i per tant la sensació de fred es menor.
Com sigui que el dia anterior els de la concentració del Telemark, van fer aquest cim, esperem trobar les traces que en ajudin a trobar el camí de baixada que ens porti el refu de La Pleta del Prat.
Aprofitem un moment de una clariana per començar la baixada, la boira es va dissipant i el sol brilla al cel, lo que fa que tinguem una baixa extraordinària fins la cota 2.000 on la neu ja transformada es fa molt pessada.
+ 1.480 m. – 1.130 m.
