UEC Tortosa – Esquí Muntanya

Secció d'esquí de muntanya i travessia UEC Tortosa

Comapedrosa 2.943m

10 Abril 2017 per Albert Ortiz

Aquest dissabte 1 d’abril vam decidir pujar el cim més alt d’Andorra conegut amb el nom de Comapedrosa. El pla semblava prou ben establert, ens trobaríem sis persones el divendres nit a Andorra per matinar el dissabte i pujar la muntanya. Malauradament jo i Albert només podíem sortir de Tortosa a les 9:30 i finalment vam decidir quedar-nos a dormir divendres a casa per matinar i anar cap Andorra la matinada del dissabte. Ens trobaríem amb la resta de companys a Arinsal la localitat andorrana situada al nord-oest. La por a arribar tard i un malentès ens van fer de Tortosa a les 3:45 i per tant vam acumular una falta de son que més tard se’ns va oblidar gràcies a l’excitació que es va contagiar un cop arribats a la muntanya.

Vam arribar al parking d’Arinsal on havíem quedat a les 7:00. El fet de que al arribar els altres quatre companys de la UEC encara estiguessin dormint ens va fer pensar que podríem haver dormit una mica més, però no hi havia problema ja que estàvem motivats i en uns 40 minuts estàvem tots desperts i preparats per arrencar. Resulta que jo tenia un track al gps diferent del dels meus companys, el meu pujava el pic per la zona del estany negre i el refugi de Comapedrosa en canvi l’altre track pujava per la vall est del Comapedrosa passant pel refugi del pla de l’estany. Vam decidir seguir aquest últim track, i a les 8:30 començàvem a caminar.

Els primers 2 quilometres els vam haver de fer a peu per la falta de neu a la pista fins que un quilòmetre abans d’arribar al refugi de pla de l’Estany vam poder posar-nos els esquís i vam començar a agafar ritme. Un cop arribats al refugi encara amb molta energia ens trobàvem motivats degut al bon temps que ningú esperava. El sol sortia, els núvols marxaven i nevava la quantitat justa de neu per esborrar les nostres marques a la muntanya i permetre una baixada de somni amb molt bona neu. Vam començar a pujar la cara est de la vall del Comapedrosa fins que a Esteban i a mi ens van cridar l’atenció la resta de companys perquè ens havíem equivocat de ruta. Vam haver de descendir uns metres fins trobar la ruta original i descobrir que pujava per un canal si més no agressiu amb una pendent considerable. Pujaríem uns metres fins la meitat i a partir d’allí seguiríem amb grampons degut a la incrementada pendent que trobaríem. Tots pujàvem amb els esquis a l’esquena ja que la intenció inicial era baixar la canal esquiant però Joan Carles va decidir deixar els esquís baix ja que preferiria baixar amb els grampons.

La pujada pel canal va ser més aviat tècnica, al principi simplement seguint les petjades d’Albert i Esteban que anaven al davant un avançava fàcilment. Arribats a un cert punt però, el risc es va incrementar i vam arribar a un punt on cadascú havia de refer la petjada per poder assegurar-se un bon punt de suport. Estàvem cansats i el temps començava a empitjorar, els núvols venien i amb ells el temporal. Tot i així ens les vam arreglar per arribar al cim un darrera l’altre. Al pujar els últims dos ja ens havíem repartit degut a que el temps havia empitjorat i teníem havíem d’afanyar-nos, Albert i Joan Carles havien de recuperar els esquís de baix la canal i la resta baixaríem per la cara oest de la muntanya estalviant-nos una baixada complicada de tornada per la canal. Així doncs un cop estàvem tots reagrupats al coll del Comapedrosa i havíem recollit el material vam començar el descens per la vall oest.

Al principi del descens una humitat exagerada no ens deixava avançar, la neu ens alentia com mai  i nosaltres volíem baixar aviat per deixar al darrera el temporal. Arribats a un cert punt vam passar la boira i vam poder començar un descens amb unes molt bones condicions de neu. No va ser fins que vam baixar uns 2 quilometres que vam arribar a un barranc i de nou vam haver de guardar els esquís a la motxilla per poder abordar la baixada tècnica amb les botes d’esquí. Vam baixar durant uns 30 minuts fins que vam arribar al riu del Comapedrosa però arribats allí tot i la presència de neu resultava complicat seguir amb els esquís posats ja que faltava altura i havíem de passar a l’altra banda de riu.

Finalment vam aconseguir passar a l’altra banda de riu però la falta de desnivell no ens deixava continuar amb els esquís.  Ja per finalitzar jo em vaig separar del grup per un malentès i vaig acabar caminant durant una hora pel bosc fins finalment arribar als cotxes, on Albert i Joan Carles ja ens esperaven (havien baixat la canal i tornat al cotxe més ràpid).

Va resultar una experiència interessant fer tants de quilometres amb les botes de esquí sense haver menjat gaire tampoc. En definitiva, una experiència alpina de 8 hores que sense cap dubte repetiria, tot i que havent descansat més el dia anterior. Els moments que més vaig apreciar van ser els més tècnics amb els grampons al coll pedregós del Comapedrosa, on ja faltaven les forces però les ganes de pujar eren més potents. Al arribar al cotxe vam menjar com mai ja que no havia donat temps a dinar res i ja eren les cinc del vespre. Tiron i jo vam tornar aquella mateixa nit cap a Tortosa sense cap mena de son degut a l’excitació de les 8h de travessa.

Javier Ferrando

 

Una resposta a “Comapedrosa 2.943m”

  1. David Pruñonosa ha dit:

    Com xaleu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *